Calendari
FERRAN PALAU + RETIRADA!
Ferran Palau, va publicar “Blanc” el seu tercer disc en solitari, l’any passat. És membre i compositor dels Anímic. El seu disc s’identifica en un nou gènere musical batejat com Pop Metafísic, encunyat a partir dels nous discos de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. Ferran Palau va sorprendre l’any 2015 amb un sensacional segon disc titulat Santa Ferida. D’ell han dit: “Ferran Palau, amb l’ànima per fora i una innocència malaltissa (paraules seves) musica tots aquests blancs i en fa un sedàs de neguits que esdevé lenitiu, pertorbadorament balsàmic. Blanc és un territori per on campen miratges, somnis i visions forjades a base d’ànsies i delits. Ferran Palau canta a la intempèrie, exposat a tots els mals i a totes les meravelles. Amb la força del desemparat —del qui no té res a perdre—, Palau ens vessa aquest Blanc a les orelles en un extrem exercici de sinestèsia”. + info: https://www.youtube.com/watch?v=9TVBXqD7QGo
Retirada!, han aconseguit trobar la seva casa en un espai que existeix entre l’indie i el post-rock. Albert i Corb, porten en actiu des de 2012. Bateria i guitarra, amics i família, el seu camí va començar amb “Inevitable” i es va consolidar en 2014 amb “Victora/Derrota. Ara ensenyen “Són” una nova aventura en la qual fan ús de la seva èpica quotidiana per a parlar d’aquestes coses que et marquen per a tota la vida: un nen de set anys en les Olimpíades, caminades presos de la mà, estius interminables al parc, riures i plors a pulmó, anar-se de casa, l’abandó d’un primer amor i la trobada d’un últim, contenir l’alè abans de saltar, nits sense dormir, la família… “Són” és una caixa de records per a no oblidar qui som. +info: https://retirada.bandcamp.com
(foto Retirada! by Albert Polo)
DELAPORTE + HER LITTLE DONKEY
Gratuït amb invitació a tendes Movistar de la ciutat
Ja el dèiem a la primera entrega, aquestes bandes… sonen bé, són actuals i molt diferents entre si i tot plegat donarà al públic tarragoní una més acurada visió del que es cou ara mateix a l’escena musical de l’estat, una segona molt bona oportunitat i a més, gratuïta!
Delaporte, explosiu i contundent còctel electrònic, els Delaporte són fenòmens del beat i de la generació Y, resultat de la mescla musical d’un projecte europeu dels seus components Sandra Delaporte i Sergio Salvi, els quals arribant des de l’escena de música negra troben junts un nou discurs amb les seves versions al canal de Youtube, per després presentar-nos les seves creacions musicals. Els Delaporte, veuen del pop electrònic, del house i de l’electrònica de club amb centenars d’influències. Actualment els Delaporte ja están pujats a l’èxit més absolut, com recentment l’obtingut al Plaza Sonora de Madrid organitzats per El Matadero i la revista musical Mondo Sonoro durant les festes de San Isidro. Han fet de teloners a Giorgio Moroder i Bomba Estéreo –per citar alguns-, però Delaporte és més…, és també un projecte audiovisual, ja que són els creadors del seu propi material audiovisual. Delaporte té altra branca amb la moda, amb línies pròpies creades junt amb l’estilista Charlie Narcotic i amb Amazon Fashion.
A la Capsa de Música, escoltarem “Azul marino”, “Ni un beso”, “Un jardín” i d’altres cançons que ja són himnes empoderats per la joventut actual.
https://www.youtube.com/channel/UCtXuLi6tQ4y50QxD3x19riQ
Her Little Donkey, tenen dos discos i un d’ells aparegut al març d’aquest any. Anem per feina: si voleu POP majúscul, hauríeu de parar l’orella a Her Little Donkey,ja que els seus quatre membres difonem optimisme real, d’estar viu i, el millor de tot…, res més emocionant que quan la classe obrera es posa elegant.
De Kevin Rowland a Paul Heaton, de Paul Weller a Pauline Black…, sonen als anys 80, els de Prefab Sprout, Talkings Heads… i combaten el grisenc de la ciutat amb cançons properes i explosions de melodies infeccioses. Un descobriment.
WOODSTOCK 50 anys
#50yearschallenge, l’aMt homenatja als ja 50 anys del mític concert de Woodstock. El hippisme, el love i el flower power, amb la música dels seixanta, arriba i es reivindica a Tarragona amb el concert commemoratiu d’homenatge pel Dia Internacional de la Música: “WOODSTOCK 50 anys”.
Enguany, l’estil musical de relleu històric escollit a proposta dels socis, és el famós concert de Woodstock, que va tenir lloc en una granja de Bethel, Nova York (USA), a l’agost de l’any 1969.
L’aMt celebra el Dia Internacional de la Música al mes de juny des de l’any 2000, i des del 2007 amb un concert especial de tribut a un grup i/o solista i/o un estil o data musical de relleu històric, el repertori del qual és reinterpretat pels socis de l’aMt. Des dels Beatles als Stones, Queen, Bob Marley, Pink Floyd, David Bowie, Madonna o Bruce Springsteen entre d’altres…, s’han fet ja una bona i llarga llista de tributs a l’aMt. En aquest cas sonaran versions de les bandes que van formar part del mític concert com ara: Creedence Clearwater Revival, Jimi Hendrix, Jefferson Airplane, Santana, The Band, Janis Joplin… Recordeu, el concert serà el 22 de juny i el celebrarem a la Capsa de Música l’espai dedicat a la producció, difusió, exhibició, creació i formació de música i músics a Tarragona. Remarquem -com cada any-, l’esforç dels músics i voluntaris que pujaran a l’escenari amb setmanes de treball musical amb un repertori que en molts dels casos és totalment aliè al seu gust i estil interpretatiu, i això és per nosaltres la força principal del tribut anual per celebrar el Dia Internacional de la Música.
CONNEXIONS TRIO
al 29 Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu a BCN (Plaça de la vila de Gràcia) dia 8 de setembre, 17:00h / Gratuït
Xavier Pié, saxo soprano
Paco Montañés, percussió i efectes
MACC, guitarra i efectes
Xavier Pié i MACC porten a terme des de l’any 2000 un treball conjunt de recerca i d’interpretació d’espais sonors utilitzant els seus respectius instruments i la inspiració com a premissa principal. L’any 2013 van presentar el CD RUTES, integrat per composicions pròpies, fruit del treball realitzat fins aleshores, que va rebre molt bones crítiques i comentaris per part de la premsa especialitzada. L’any 2017 ens van presentar el CD CONNEXIONS (La Cúpula Music), un nou treball amb acurats arranjaments, que va representar un salt endavant en la recerca d’un so propi, més contundent. Aquest 2019, amb la incorporació del percussionista-baterista valencià Paco Montañés, músic de sòlida formació clàssica i d’activitat força transversal, s’han afegit nous i enriquidors elements sonors al grup. També hi ha hagut una notable expansió del repertori: temes com “Moonflower” (Carlos Santana), “A Love Supreme” (John Coltrane), “Bella Ciao” (Popular)… entre d’altres, sumats a les composicions pròpies, fan que cada concert sigui una experiència única. ILUSTRACIÓ By: ROSA PLANA
17/05/2018: Sonoritats experimentals: La creativitat a la porta de casa
CAPSA i SONA 9 (Semifinal)
MARIA JAUME MARTORELL + ENTELEQUIA + JOE PASK
A les 20:00h començarà MARIA JAUME MARTORELL. Admiradora de la figura i la música de Nick Drake, la cantautora mallorquina Maria Jaume Martorell es despulla musicalment amb unes cançons crues i sinceres a mig camí entre el folk i el pop.
A les 20:45h pujarà a l’escenari ENTELEQUIA. Rap de la terra de la mà d’aquest duet amb base d’operacions al Maresme. Les seves rimes aprofundeixen en temàtiques socials i els seus ritmes s’apropen al R&B amb produccions més orgàniques.
A les 21:30h tancarà la nit de la semifinal la formació JOE PASK. Ha deixat enrere la seva faceta de cantautor i ens mostra la seva proposta més elèctrica i contundent. Rock americà a la valenciana, melodies i guitarres al servei d’unes cançons on la sonoritat de les guitarres és clau: power-pop sense processar. Maria Jaume FOTO By: Laura González. Joe Pask FOTO by: Carles Rodriguez
SUSANNES + OSCÁRBOLES
Aquesta data dins les Festes de Santa Tecla, tindrem a Susannes, la cantautora guanyadora de la primera edició del PortAutors del 2018, més un cantautor de la ciutat convidat de luxe, com és el gran Oscárboles en un concert de tarda imperdible i gratuït amb preus de barra populars.
SUSANNES és una cantautora rural de Valls que acaba de treure “Dona LLavor” amb la Naturband i una estètica encisadora. http://www.susannes.cat
OSCÁRBOLES, el cantautor tarragoní líric contista, que mescla tragicomèdia amb cançó narrativa. Per cert, poca gent sap que el seu primer concert ja com Oscárboles el va fer al nostre Festival aMt a la fàbrica de la Chartreuse el 2006. Avui dia ja recull els fruits de la seva creació constant gràcies a Factor X. Oscárboles FOTO by: Joan Abella ATF ‘018.
JAVIERA MENA + URFABRIQUE
Gratuït amb invitació a tendes Movistar de la ciutat
JAVIERA MENA. Des de la seva primera publicació “Esquemas juvenils” en 2006, Javiera Mena va irrompre en l’escena cridant l’atenció dels oïdors àvids de noves propostes musicals. Revolucionària i transgressora en el so oferint una nova estètica, la cantant, compositora i productora ha continuat amb una consolidada carrera sense límits espaciotemporals. Des del seu debut, ha sumat quatre àlbums entesos per la premsa i pels melòmans com a joies imprescindibles d’electro pop, i també ha sumat premis i nominacions internacionals, entre els quals destaca la nominació a un Grammy Llatí amb “Otra Era”. Els darrers mesos ha presentat el seu darrer àlbum, “Espejo”, per sales i festivals d’Europa i Llatinoamèrica. “Espejo” està compost i produït per Javiera Mena, i ha comptat amb les col·laboracions del Guincho, Nico Parra, Alizzz, Fernando Herrera i Juan Sueiro en producció. L’àlbum compta amb deu cançons, on el públic es retroba amb el seu clàssic electropop fusionat amb sons molt frescos i renovats assentats en future pop, digital disc, synth pop… Recordem que “Dentro de ti” i “Intuición” ft. Li Saumet (Bomba Estèreo) van ser els dos primers avançaments d’aquest disc, que van causar sensació internacional. Javiera FOTO By: Rod. https://www.javieramena.com
URFABRIQUE. Son Javi i Pau. Són els seus sintes i les seves caixes de ritmes, són
flauta i guitarra. Urfabrique és un còctel de funk, house, disc i electrònica amb esperit indie-pop. El seu melòdic groove, que amaga dialèctiques que inciten reflexivament al plaer i a la despreocupació, serveix de banda sonora ideal per a una posta de sol o un vermut de diumenge enfront del mar. Urfabrique FOTO by: Marina Montaner.
CAPSA i JAZZ CLUB
MAGALÍ SARE & MANEL FORTIÀ
Magalí Sare, veu
Manel Fortià, contrabaix
Veu i contrabaix s’uneixen i interactuen dalt de l’escenari creant una atmosfera càlida per a cada cançó. Folklore català, ibèric i de Sud-Amèrica es barregen de forma orgànica en el repertori on també trobem composicions pròpies. Menys és més; tot i que és una obvietat, convé recordar-ho. De vegades, amb dos músics n’hi ha prou perquè neixin les melodies més sucoses i suggerents. Els ingredients poden semblar bàsics, però les receptes que en poden sortir, infinites. Magalí i Fortià FOTO By: Artur Gavalda.
OSO LEONE + HARRISON FORD FIESTA
OSO LEONE, mallorquins, van sorprendre fa un parell de temporades amb un àlbum homònim en el qual el folk era el gènere dominant. Aquell prometedor debut va fer engreixar l’agenda del grup, que ara presenta “Mokragora”, àlbum que convida a unir els infinits punts d’un planisferi conceptual fascinant. Alliberats del funcional equipatge folk que va caracteritzar la seva incursió discogràfica precedent, s’endinsen en territori incògnit disposats a fer un excepcional treball de camp, prenent mostres de la vegetació circumdant i capturant imatges d’un entorn en perpètua mutació. Disc paisatgístic, en el qual prevalen els espais oberts. L’afable hipnosi induïda per la recurrent plantilla rítmica –la seva declaració en la duana d’influències és del tot esclaridora: discos de tropicàlia, hip-hop, psicodèlia o ethno-jazz–, la política instrumental de mínims i els textos essencials efectuen una maniobra envolupant, subtil i gradual, que introdueix a l’oïdor dins de les cançons i, el més important, li permet habitar-les.
HARRISON FORD FIESTA: Romain, César, Pablo i David tornen a la Capsa de Música després de guanyar al desaparegut concurs musical tarragoní DOTGN. Van iniciar en 2013 la cerca de l’acomodament a unes cançons que es presentaven tant càlides com esmunyedisses pels seus múltiples punts de fugida estilístics. El millor dels racons de la nouvelle chanson i les escairades injeccions lisèrgiques de llavors, reposen ara madures mostrant la seva bellesa èpica i captivadora. En ells el neo-folk i la psicodèlia serveixen per a definir una cerimònia en la qual les cançons es fonen en paisatges orgànics fragorosos o temperats, però resolts sempre amb encert.
CARIÑO + MAVICA
CARIÑO és frescor, desimboltura i diversió desenfrenada. Perquè les seves cançons abunden en el cinisme, en la bogeria, però al mateix temps en la naturalitat, en el despertar, en els sentiments més innocents. Per això, després d’escoltar les cançons de María, Paola i Alicia, tens la sensació que és una necessitat instantània, urgent i immediata de cridar a l’amor que asseguin d’una manera que ningú havia fet fins ara: sense pompositats ni miraments, amb tot el seu esperit descarnat i les seves vaporoses sensacions, amb la seva dolçor i la seva amargor. En un temps rècord, Cariño ha aconseguit perfeccionar la seva proposta, sent confirmació en Festivals com el Primavera Sound, FIB, Madcool, Vida Festival o Warm-Up. Han signat el seu primer disc amb el títol de “Mogudes”, i que veia la llum el novembre de 2018 amb “Cançó de Pop d’Amor” com single de presentació que ja acumula milers de plays. Un disc que a vegades ens transporta inevitablement a la dècada dels vuitanta, però elles, tan contemporànies i modernes, amb aquestes melodies sempre excel·lents, que ens desmunten fins a les emocions més entranyables i candoroses.
http://www.helsinkipro.com/es/artist/carino
MAVICA, jove artista originària de Cartagena però resident a Londres, presenta el seu primer EP Gone (Beatnik Creative / Hidden Track Records 2019). En aquest primer EP, MAVICA explota tota la seva creativitat, apostant per sons que reflecteixen maduresa i frescor a parts iguals. Tenint clares influències com Sufjan Stevens, Bon Iver, Daughter, Ben Howard o Amy Winehouse. MAVICA sona única i personal, identificable i memorable. MAVICA va produir Gone amb l’ajuda de Pablo Serrano (PBSR), gravant-ho i barrejant-ho en un setmana, en l’estudi de Malena Zavala, en Hemmel (als afores de Londres).
