Calendari

OSO LEONE + HARRISON FORD FIESTA

 OSO LEONE, mallorquins, van sorprendre fa un parell de temporades amb un àlbum homònim en el qual el folk era el gènere dominant. Aquell prometedor debut va fer engreixar l’agenda del grup, que ara presenta “Mokragora”, àlbum que convida a unir els infinits punts d’un planisferi conceptual fascinant. Alliberats del funcional equipatge folk que va caracteritzar la seva incursió discogràfica precedent, s’endinsen en territori incògnit disposats a fer un excepcional treball de camp, prenent mostres de la vegetació circumdant i capturant imatges d’un entorn en perpètua mutació. Disc paisatgístic, en el qual prevalen els espais oberts. L’afable hipnosi induïda per la recurrent plantilla rítmica –la seva declaració en la duana d’influències és del tot esclaridora: discos de tropicàlia, hip-hop, psicodèlia o ethno-jazz–, la política instrumental de mínims i els textos essencials efectuen una maniobra envolupant, subtil i gradual, que introdueix a l’oïdor dins de les cançons i, el més important, li permet habitar-les.

HARRISON FORD FIESTA: Romain, César, Pablo i David tornen a la Capsa de Música després de guanyar al desaparegut concurs musical tarragoní DOTGN. Van iniciar en 2013 la cerca de l’acomodament a unes cançons que es presentaven tant càlides com esmunyedisses pels seus múltiples punts de fugida estilístics. El millor dels racons de la nouvelle chanson i les escairades injeccions lisèrgiques de llavors, reposen ara madures mostrant la seva bellesa èpica i captivadora. En ells el neo-folk i la psicodèlia serveixen per a definir una cerimònia en la qual les cançons es fonen en paisatges orgànics fragorosos o temperats, però resolts sempre amb encert.

CARIÑO + MAVICA

 CARIÑO és frescor, desimboltura i diversió desenfrenada. Perquè les seves cançons abunden en el cinisme, en la bogeria, però al mateix temps en la naturalitat, en el despertar, en els sentiments més innocents. Per això, després d’escoltar les cançons de María, Paola i Alicia, tens la sensació que és una necessitat instantània, urgent i immediata de cridar a l’amor que asseguin d’una manera que ningú havia fet fins ara: sense pompositats ni miraments, amb tot el seu esperit descarnat i les seves vaporoses sensacions, amb la seva dolçor i la seva amargor. En un temps rècord, Cariño ha aconseguit perfeccionar la seva proposta, sent confirmació en Festivals com el Primavera Sound, FIB, Madcool, Vida Festival o Warm-Up. Han signat el seu primer disc amb el títol de “Mogudes”, i que veia la llum el novembre de 2018 amb “Cançó de Pop d’Amor” com single de presentació que ja acumula milers de plays. Un disc que a vegades ens transporta inevitablement a la dècada dels vuitanta, però elles, tan contemporànies i modernes, amb aquestes melodies sempre excel·lents, que ens desmunten fins a les emocions més entranyables i candoroses.

http://www.helsinkipro.com/es/artist/carino

MAVICA, jove artista originària de Cartagena però resident a Londres, presenta el seu primer EP Gone (Beatnik Creative / Hidden Track Records 2019). En aquest primer EP, MAVICA explota tota la seva creativitat, apostant per sons que reflecteixen maduresa i frescor a parts iguals. Tenint clares influències com Sufjan Stevens, Bon Iver, Daughter, Ben Howard o Amy Winehouse. MAVICA sona única i personal, identificable i memorable. MAVICA va produir Gone amb l’ajuda de Pablo Serrano (PBSR), gravant-ho i barrejant-ho en un setmana, en l’estudi de Malena Zavala, en Hemmel (als afores de Londres).

SVTIL + EXILES

Els nous valors de KM0 de casa nostra que fan dels bucs el seu punt de trobada d’assaig, de preparació, de creació. Avui pujaran a l’escenari de la Capsa de Música per tocar tot el seu repertori de cançons, composicions pròpies i covers per primera vegada davant el respectable. Una línia de concerts únics al nostre territori, ja que la feina des de l’aMt és la de posar a disposició dels joves creadors tots els recursos possibles i necessaris per a la seva entrada al món de la música professional.

SVTIL és una banda d’indie rock formada a Tarragona per Paula (veu, guitarra) i Nerea (baix) i Cris (bateria). Banda emergent, tocant en directe des de fa més d’un any per ciutats com Barcelona o València, amb nova formació i amb dates confirmades a Londres i Nottingham a la fi d’any. Indie rock amb eteris riffs de guitarres, baixos eclèctics al costat de lletres malenconioses cantades. Gràcies a una bateria que atrapa tots els elements i els lliga per a fer possible la seva harmonia.

EXILES és un grup de rock alternatiu i grunge creat a la ciutat de Tarragona a inicis de l’any 2018. Amb un estil força marcat per la música d’inicis dels anys 90, Exiles narra, amb experiències viscudes de primera mà pels seus integrants, com és viure en el món actual i intenta canalitzar i treure a la llum la ràbia, la frustració i el desànim apagats pels mitjans de comunicació i la música mainstream. Els membres actuals del grup són Josep a la veu principal i la guitarra, Fran a la bateria i Alberto al baix i segones veus. El grup presenta l’octubre de 2019 la seva primera maqueta d’estudi i dóna així el tret de sortida a la seva aparició cara el públic.

JORNADA TÈCNICA IES PERE MARTELL

Dia 14, matí

Torna la visita de l’IES Pere Martell per una jornada tècnica vital per futur professional dels seus alumnes. A la jornada tècnica començarem amb la descripció dels elements que conformen el sistema de sonorització de la Capsa de Música:
Escenari: Monitors, patch panel, wall box, distribució de senyal, etc.
PA/FOH: Descripció característiques de la taula de mescles, canals, busos, auxiliars, direct out, Insert, etc.; Descripció sistema amplificació i reproducció.
Activitat pràctica:
A partir de preses microfòniques juntament amb una senyal de línia (teclat, guitarra, baix, etc.), fer un ajust tècnic i artístic del senyal per tal que soni correctament tant a PA com a monitors d’escenari. Els ajustos comprendran el nivell (PFL i Fader), l’equalització (gràfica i/o paramètrica), FX (reverb, eco, flanger, etc.) i dinàmica (compressors, limitadors, portes de soroll, etc.).

JOAN MASDEU + LE NAIS

JOAN MASDEU, després de l’edició del seu disc “Innocents” (Satélite K), el setembre de 2019 i amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del primer disc de Whiskyn’s, el músic reusenc publicava el disc La Flor del Panical, Whiskyn’s 25 anys (Satélite K) per revisar, per primer cop, les cançons més significatives de la formació, amb un format més nu i nous arranjaments, que aporten una nova profunditat a cadascuna de les peces. Acompanyat del músic i guitarrista Oest de Franc, tornen a enregistrar aquesta tria de cançons sota la producció artística de Santos & Fluren. El disc s’enregistra en directe als estudis Blind Records de Barcelona els dies 6, 7 i 10 de juny de 2019 i compta amb les col.laboracions especials de Roger Mas (a On), Gerard Quintana (a Puc ser jo), The New Raemon (a Silenci) i Beth Rodergas (a Trens d’alta velocitat), que posen les seves veus en algunes de les cançons. El Mercat de Música Viva de Vic 2019 va acollir la primera presentació en directe del nou disc i de la nova gira.

LE NAIS, és una jove artista nascuda a Lleida, actualment amb base en Barcelona que escriu i compon la seva música. Després de diversos successos en la seva vida personal, comença a escriure lletres en forma de poesies, que li serveixen per a entendre i per a expressar tot allò que costa digerir. I alhora a compondre sobre aquestes lletres, fins a veure néixer les seves primeres cançons. Amb projecció de futur i moltes ganes de cantar en directe, actualment Le Nais està gravant el seu primer EP “When I ca’t speak but I ca sing”. Preparant noves peces visuals per a acompanyar a la seva música, fent que la part visual sigui part de l’essència de Le Nais.

http://vevo.ly/FoIN7d

PAPA TOPO + ESCUELAS PIAS

PAPA TOPO, arriben des de Mallorca (Balears) i des que van penjar les seves primeres cançons en internet  es van convertir de la nit al dia en un dels grups més buscats per la xarxa i dels quals més es parlava en fòrums i blogs de tota mena, el poder d’internet va deixar clar fins on es podia arribar i les seves maquetes eren motiu d’adoració. Quan va sortir el seu single de debut, “Ós panda”, va recórrer mig món i no va durar ni una setmana a les botigues (500 còpies). Es va esgotar com si fos un article de primera necessitat en plena guerra interestel·lar. Fabriquen melodies hiper-enganxifoses, a mig camí entre la urgència d’Helen Love, la immediatesa de la Casa Azul o la senzillesa de Regalèssia.

ESCUELAS PIAS, amb el seu segon disc Escuelas Pías, confirmen que estem en un moment on el vessant shoegazing guanya la batalla a les referències synthpop. Sense perdre la tirada per la melodia perfecta, sí, però abonant-se a la física. Més Beach House que New Order, més Slowdive que Radio Dept., més Chromatics que OMD. I també han accelerat el tempo. Abandonen la balada i, per moments, inclus el mig temps per a lliurar-se al ritme, per a convidar-nos a ballar fins que no es pugui més. Perquè Cristian i Davis poden semblar esquius, però són conscients que “Música ligera para un funeral”, és un pas al capdavant tan important que fins i tot en les seves lletres et demanen que formis part d’aquesta escapada cap a cap part.

ESCOLA BONAVISTA + MÈMP CERCLES DE PERCUSSIÓ

13 desembre, matí

Un cercle de percussió és un espai on poder compartir i comunicar-se amb un mateix i els altres participants a través de la música, que, disposats en cercle per afavorir la interacció del grup, estan orientats per un facilitador que dinamitza l’activitat.

El facilitador és en Paco Montañés, de Mèmp Cercles de Percussió, músic professional que compta amb una àmplia i diversa carrera en el món de la interpretació, de la docència i de la dinamització de cercles de percussió.

En aquesta sessió els alumnes de 5è de Primària de l’escola Bonavista participen en un cercle de percussió en el que es pretén fomentar la cohesió de grup, el respecte entre els participants, la creativitat i la improvisació.

MAREM LADSON + MAVICA

MAREM LADSON, resulta bastant increïble que algú gravi un primer disc amb tot just 19 anys i presenti aquest nivell d’imaginació compositiva, profunditat en les lletres i capacitat d’interpretació. Però és que gairebé res en la vida de Marem Ladson resulta molt normal. El seu precoç talent, la seva seguretat sobre l’escenari, la maduresa amb la qual controla cada aspecte de la seva carrera sorprèn immediatament. Aquesta aparició estel·lar s’ha anat forjant en presències en escenaris i festivals com si tal cosa. Amb tot just un single (All My Storms, 2017) va cridar l’atenció de mitjans i programadors, catalogant a la gallega/estatunidenca -mare d’Orense, pare de Nova York, jugador de bàsquet que va venir a jugar a Espanya- com una de les promeses més fermes del panorama musical.

MAVICA, és la jove compositora i guitarrista, Marta Casanova, originària de Cartagena i resident a Londres, on prepara l’enregistrament de ‘Gone’, el que serà el seu EP de presentació i amb la qual ja ha passat per ciutats com Barcelona, Madrid, Múrcia o Berlín. Però és a la capital britànica, on estudia música i producció, on ha trobat el lloc per a materialitzar el seu projecte musical. Cançons de folk pop amb influències que van des de Bon Iver fins a Sufjan Stevens passant per Amy Winehouse o Ben Howard. El passat 29 d’octubre va debutar a Barcelona obrint el concert de Rosego Pans (UK) a la Fàbrica Moritz i va tenir l’oportunitat d’enlluernar al públic amb la seva inconfusible veu i unes melodies que es graven al cap des de la primera escolta. Avançarà el primer single del seu treball discogràfic a principis de febrer.

CIRCULOS + INCORREGIBLES

La música de Tarragona provinent dels barris de Ponent, aquella que el públic ha de descobrir, la que sona ara mateix a l’altre costat del Francolí, es donarà cita a la Capsa per tal que tota la ciutat tingui l’oportunitat de gaudir i entendre una històrica reivindicació. La idea de l’aMt és il·lusionar i allunyar-nos junts de les ferides que ens separen. Per aquest motiu programem aquest concert amb dues bandes representatives dels barris de Ponent: una de nova creació, Círculos, i una altra de veterana que torna, els Incorregibles, un dels guanyadors del lamentablement desaparegut concurs musical de Tarragona DO TGN.

Circulos, flamenco rock i pop amb classe i elegància amb temes propis que veuen dels grans noms del rock flamenc com ara Triana.

Incorregibles, ens presenten el seu nou àlbum que és el retorn als escenaris d’aquest entranyable quartet de rock i feeling.

PLAYGROUND

PLAYGROUND, és el trio format per la veu avellutada de la Clara Luna i les versàtils guitarres d’en Vicenç Solsona i l’Andreu Zaragoza. És una proposta musicalment seductora i evocadora, que fa un recorregut per clàssics del soul, standards de jazz i bossanoves, així com algún tema original, per tal de fer arribar al públic tot l’encís de la sonoritat jazzística en format trio. Tots tres instrumentistes redescobreixen els seus rols i investiguen els seus límits, amb la destresa i l’habilitat de la qual en tenim sobrades mostres amb els seus treballs publicats anteriorment. Ara s’uneixen en aquesta proposta, al servei de la música des dels seus elements més purs i amb tota la complicitat que troben aquests músics a l’hora de sortir a jugar al pati amb les seves guitarres i la seva veu. Us apunteu a jugar amb ells?