Calendari
CAPSA i SONA 9 (Semifinal)
MARIA JAUME MARTORELL + ENTELEQUIA + JOE PASK
A les 20:00h començarà MARIA JAUME MARTORELL. Admiradora de la figura i la música de Nick Drake, la cantautora mallorquina Maria Jaume Martorell es despulla musicalment amb unes cançons crues i sinceres a mig camí entre el folk i el pop.
A les 20:45h pujarà a l’escenari ENTELEQUIA. Rap de la terra de la mà d’aquest duet amb base d’operacions al Maresme. Les seves rimes aprofundeixen en temàtiques socials i els seus ritmes s’apropen al R&B amb produccions més orgàniques.
A les 21:30h tancarà la nit de la semifinal la formació JOE PASK. Ha deixat enrere la seva faceta de cantautor i ens mostra la seva proposta més elèctrica i contundent. Rock americà a la valenciana, melodies i guitarres al servei d’unes cançons on la sonoritat de les guitarres és clau: power-pop sense processar. Maria Jaume FOTO By: Laura González. Joe Pask FOTO by: Carles Rodriguez
SUSANNES + OSCÁRBOLES
Aquesta data dins les Festes de Santa Tecla, tindrem a Susannes, la cantautora guanyadora de la primera edició del PortAutors del 2018, més un cantautor de la ciutat convidat de luxe, com és el gran Oscárboles en un concert de tarda imperdible i gratuït amb preus de barra populars.
SUSANNES és una cantautora rural de Valls que acaba de treure “Dona LLavor” amb la Naturband i una estètica encisadora. http://www.susannes.cat
OSCÁRBOLES, el cantautor tarragoní líric contista, que mescla tragicomèdia amb cançó narrativa. Per cert, poca gent sap que el seu primer concert ja com Oscárboles el va fer al nostre Festival aMt a la fàbrica de la Chartreuse el 2006. Avui dia ja recull els fruits de la seva creació constant gràcies a Factor X. Oscárboles FOTO by: Joan Abella ATF ‘018.
JAVIERA MENA + URFABRIQUE
Gratuït amb invitació a tendes Movistar de la ciutat
JAVIERA MENA. Des de la seva primera publicació “Esquemas juvenils” en 2006, Javiera Mena va irrompre en l’escena cridant l’atenció dels oïdors àvids de noves propostes musicals. Revolucionària i transgressora en el so oferint una nova estètica, la cantant, compositora i productora ha continuat amb una consolidada carrera sense límits espaciotemporals. Des del seu debut, ha sumat quatre àlbums entesos per la premsa i pels melòmans com a joies imprescindibles d’electro pop, i també ha sumat premis i nominacions internacionals, entre els quals destaca la nominació a un Grammy Llatí amb “Otra Era”. Els darrers mesos ha presentat el seu darrer àlbum, “Espejo”, per sales i festivals d’Europa i Llatinoamèrica. “Espejo” està compost i produït per Javiera Mena, i ha comptat amb les col·laboracions del Guincho, Nico Parra, Alizzz, Fernando Herrera i Juan Sueiro en producció. L’àlbum compta amb deu cançons, on el públic es retroba amb el seu clàssic electropop fusionat amb sons molt frescos i renovats assentats en future pop, digital disc, synth pop… Recordem que “Dentro de ti” i “Intuición” ft. Li Saumet (Bomba Estèreo) van ser els dos primers avançaments d’aquest disc, que van causar sensació internacional. Javiera FOTO By: Rod. https://www.javieramena.com
URFABRIQUE. Son Javi i Pau. Són els seus sintes i les seves caixes de ritmes, són
flauta i guitarra. Urfabrique és un còctel de funk, house, disc i electrònica amb esperit indie-pop. El seu melòdic groove, que amaga dialèctiques que inciten reflexivament al plaer i a la despreocupació, serveix de banda sonora ideal per a una posta de sol o un vermut de diumenge enfront del mar. Urfabrique FOTO by: Marina Montaner.
CAPSA i JAZZ CLUB
MAGALÍ SARE & MANEL FORTIÀ
Magalí Sare, veu
Manel Fortià, contrabaix
Veu i contrabaix s’uneixen i interactuen dalt de l’escenari creant una atmosfera càlida per a cada cançó. Folklore català, ibèric i de Sud-Amèrica es barregen de forma orgànica en el repertori on també trobem composicions pròpies. Menys és més; tot i que és una obvietat, convé recordar-ho. De vegades, amb dos músics n’hi ha prou perquè neixin les melodies més sucoses i suggerents. Els ingredients poden semblar bàsics, però les receptes que en poden sortir, infinites. Magalí i Fortià FOTO By: Artur Gavalda.
OSO LEONE + HARRISON FORD FIESTA
OSO LEONE, mallorquins, van sorprendre fa un parell de temporades amb un àlbum homònim en el qual el folk era el gènere dominant. Aquell prometedor debut va fer engreixar l’agenda del grup, que ara presenta “Mokragora”, àlbum que convida a unir els infinits punts d’un planisferi conceptual fascinant. Alliberats del funcional equipatge folk que va caracteritzar la seva incursió discogràfica precedent, s’endinsen en territori incògnit disposats a fer un excepcional treball de camp, prenent mostres de la vegetació circumdant i capturant imatges d’un entorn en perpètua mutació. Disc paisatgístic, en el qual prevalen els espais oberts. L’afable hipnosi induïda per la recurrent plantilla rítmica –la seva declaració en la duana d’influències és del tot esclaridora: discos de tropicàlia, hip-hop, psicodèlia o ethno-jazz–, la política instrumental de mínims i els textos essencials efectuen una maniobra envolupant, subtil i gradual, que introdueix a l’oïdor dins de les cançons i, el més important, li permet habitar-les.
HARRISON FORD FIESTA: Romain, César, Pablo i David tornen a la Capsa de Música després de guanyar al desaparegut concurs musical tarragoní DOTGN. Van iniciar en 2013 la cerca de l’acomodament a unes cançons que es presentaven tant càlides com esmunyedisses pels seus múltiples punts de fugida estilístics. El millor dels racons de la nouvelle chanson i les escairades injeccions lisèrgiques de llavors, reposen ara madures mostrant la seva bellesa èpica i captivadora. En ells el neo-folk i la psicodèlia serveixen per a definir una cerimònia en la qual les cançons es fonen en paisatges orgànics fragorosos o temperats, però resolts sempre amb encert.
CARIÑO + MAVICA
CARIÑO és frescor, desimboltura i diversió desenfrenada. Perquè les seves cançons abunden en el cinisme, en la bogeria, però al mateix temps en la naturalitat, en el despertar, en els sentiments més innocents. Per això, després d’escoltar les cançons de María, Paola i Alicia, tens la sensació que és una necessitat instantània, urgent i immediata de cridar a l’amor que asseguin d’una manera que ningú havia fet fins ara: sense pompositats ni miraments, amb tot el seu esperit descarnat i les seves vaporoses sensacions, amb la seva dolçor i la seva amargor. En un temps rècord, Cariño ha aconseguit perfeccionar la seva proposta, sent confirmació en Festivals com el Primavera Sound, FIB, Madcool, Vida Festival o Warm-Up. Han signat el seu primer disc amb el títol de “Mogudes”, i que veia la llum el novembre de 2018 amb “Cançó de Pop d’Amor” com single de presentació que ja acumula milers de plays. Un disc que a vegades ens transporta inevitablement a la dècada dels vuitanta, però elles, tan contemporànies i modernes, amb aquestes melodies sempre excel·lents, que ens desmunten fins a les emocions més entranyables i candoroses.
http://www.helsinkipro.com/es/artist/carino
MAVICA, jove artista originària de Cartagena però resident a Londres, presenta el seu primer EP Gone (Beatnik Creative / Hidden Track Records 2019). En aquest primer EP, MAVICA explota tota la seva creativitat, apostant per sons que reflecteixen maduresa i frescor a parts iguals. Tenint clares influències com Sufjan Stevens, Bon Iver, Daughter, Ben Howard o Amy Winehouse. MAVICA sona única i personal, identificable i memorable. MAVICA va produir Gone amb l’ajuda de Pablo Serrano (PBSR), gravant-ho i barrejant-ho en un setmana, en l’estudi de Malena Zavala, en Hemmel (als afores de Londres).
SVTIL + EXILES
Els nous valors de KM0 de casa nostra que fan dels bucs el seu punt de trobada d’assaig, de preparació, de creació. Avui pujaran a l’escenari de la Capsa de Música per tocar tot el seu repertori de cançons, composicions pròpies i covers per primera vegada davant el respectable. Una línia de concerts únics al nostre territori, ja que la feina des de l’aMt és la de posar a disposició dels joves creadors tots els recursos possibles i necessaris per a la seva entrada al món de la música professional.
SVTIL és una banda d’indie rock formada a Tarragona per Paula (veu, guitarra) i Nerea (baix) i Cris (bateria). Banda emergent, tocant en directe des de fa més d’un any per ciutats com Barcelona o València, amb nova formació i amb dates confirmades a Londres i Nottingham a la fi d’any. Indie rock amb eteris riffs de guitarres, baixos eclèctics al costat de lletres malenconioses cantades. Gràcies a una bateria que atrapa tots els elements i els lliga per a fer possible la seva harmonia.
EXILES és un grup de rock alternatiu i grunge creat a la ciutat de Tarragona a inicis de l’any 2018. Amb un estil força marcat per la música d’inicis dels anys 90, Exiles narra, amb experiències viscudes de primera mà pels seus integrants, com és viure en el món actual i intenta canalitzar i treure a la llum la ràbia, la frustració i el desànim apagats pels mitjans de comunicació i la música mainstream. Els membres actuals del grup són Josep a la veu principal i la guitarra, Fran a la bateria i Alberto al baix i segones veus. El grup presenta l’octubre de 2019 la seva primera maqueta d’estudi i dóna així el tret de sortida a la seva aparició cara el públic.
JORNADA TÈCNICA IES PERE MARTELL
Dia 14, matí
Torna la visita de l’IES Pere Martell per una jornada tècnica vital per futur professional dels seus alumnes. A la jornada tècnica començarem amb la descripció dels elements que conformen el sistema de sonorització de la Capsa de Música:
Escenari: Monitors, patch panel, wall box, distribució de senyal, etc.
PA/FOH: Descripció característiques de la taula de mescles, canals, busos, auxiliars, direct out, Insert, etc.; Descripció sistema amplificació i reproducció.
Activitat pràctica:
A partir de preses microfòniques juntament amb una senyal de línia (teclat, guitarra, baix, etc.), fer un ajust tècnic i artístic del senyal per tal que soni correctament tant a PA com a monitors d’escenari. Els ajustos comprendran el nivell (PFL i Fader), l’equalització (gràfica i/o paramètrica), FX (reverb, eco, flanger, etc.) i dinàmica (compressors, limitadors, portes de soroll, etc.).
JOAN MASDEU + LE NAIS
JOAN MASDEU, després de l’edició del seu disc “Innocents” (Satélite K), el setembre de 2019 i amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del primer disc de Whiskyn’s, el músic reusenc publicava el disc La Flor del Panical, Whiskyn’s 25 anys (Satélite K) per revisar, per primer cop, les cançons més significatives de la formació, amb un format més nu i nous arranjaments, que aporten una nova profunditat a cadascuna de les peces. Acompanyat del músic i guitarrista Oest de Franc, tornen a enregistrar aquesta tria de cançons sota la producció artística de Santos & Fluren. El disc s’enregistra en directe als estudis Blind Records de Barcelona els dies 6, 7 i 10 de juny de 2019 i compta amb les col.laboracions especials de Roger Mas (a On), Gerard Quintana (a Puc ser jo), The New Raemon (a Silenci) i Beth Rodergas (a Trens d’alta velocitat), que posen les seves veus en algunes de les cançons. El Mercat de Música Viva de Vic 2019 va acollir la primera presentació en directe del nou disc i de la nova gira.
LE NAIS, és una jove artista nascuda a Lleida, actualment amb base en Barcelona que escriu i compon la seva música. Després de diversos successos en la seva vida personal, comença a escriure lletres en forma de poesies, que li serveixen per a entendre i per a expressar tot allò que costa digerir. I alhora a compondre sobre aquestes lletres, fins a veure néixer les seves primeres cançons. Amb projecció de futur i moltes ganes de cantar en directe, actualment Le Nais està gravant el seu primer EP “When I ca’t speak but I ca sing”. Preparant noves peces visuals per a acompanyar a la seva música, fent que la part visual sigui part de l’essència de Le Nais.
http://vevo.ly/FoIN7d
PAPA TOPO + ESCUELAS PIAS
PAPA TOPO, arriben des de Mallorca (Balears) i des que van penjar les seves primeres cançons en internet es van convertir de la nit al dia en un dels grups més buscats per la xarxa i dels quals més es parlava en fòrums i blogs de tota mena, el poder d’internet va deixar clar fins on es podia arribar i les seves maquetes eren motiu d’adoració. Quan va sortir el seu single de debut, “Ós panda”, va recórrer mig món i no va durar ni una setmana a les botigues (500 còpies). Es va esgotar com si fos un article de primera necessitat en plena guerra interestel·lar. Fabriquen melodies hiper-enganxifoses, a mig camí entre la urgència d’Helen Love, la immediatesa de la Casa Azul o la senzillesa de Regalèssia.
ESCUELAS PIAS, amb el seu segon disc Escuelas Pías, confirmen que estem en un moment on el vessant shoegazing guanya la batalla a les referències synthpop. Sense perdre la tirada per la melodia perfecta, sí, però abonant-se a la física. Més Beach House que New Order, més Slowdive que Radio Dept., més Chromatics que OMD. I també han accelerat el tempo. Abandonen la balada i, per moments, inclus el mig temps per a lliurar-se al ritme, per a convidar-nos a ballar fins que no es pugui més. Perquè Cristian i Davis poden semblar esquius, però són conscients que “Música ligera para un funeral”, és un pas al capdavant tan important que fins i tot en les seves lletres et demanen que formis part d’aquesta escapada cap a cap part.
